Novena a la Immaculada 2013

Per preparar la Immaculada, que és el dia 8 de desembre, els membres del club Obenc vam assisstir a la novena a la Immaculada. La novena a la Immaculada és un període de nou dies (és a dir, que comença el dia 30 de novembre i s'allarga fins al dia 8 de desembre) i que serveix per donar culte a la Verge Maria, Mare de tots els cristians, i per demanar-li coses. Així doncs, durant nou dies vam anar a una missa preparada especialment per aquestes dates i era per als clubs de Barcelona i rodalia, tot i que també estava oberta per a tothom. Cada tarda, quedàvem al club cap a les 18:45h i anàvem a l'església de la Mare de Déu de Montalegre, on es feia aquesta missa. L'eucaristia començava a les 19:30h, la qual s'allargava tres quarts d'hora i tornàvem un altre cop amb metro.Arribàvem a les 21h a Badalona.

Castanyada a Llafranc

Aquest any, pel pont de Tots Sants, vam fer una convi a Llafranc. Hi vam anar en Joan de Clascà, en Carles, en Jordi, l’Abraham, en Ricard, en Xavi Giralt, en Benjamí, en Quim Feliu i el nou mossèn d’Obenc. Vam sortir el dia 1 de novembre a la tarda, des de Can Comalada, on hi vam celebrar la Castanyada (link al post: http://neurones-inquietes.blogspot.com.es/2013/11/castanyada-botifarrada-can-comalada.html). Cap a les 7 de la tarda vam arribar a la casa, la qual la vam tenir escalfada i acondicionada al cap d'un quart d'hora. A les 9 del vespre vam sopar i, un cop sopats, alguns vam baixar a un bar del poble a veure un partit del Barça i després vam anar a fer una passejada fins al port. Els altres es van quedar "fent feina". 

L'endemà al matí vam celebrar missa a la casa i després d'esmorzar vam fer una excursió senderista pels voltants del poble. Vam pujar fins al Far de Sant Sebastià pel camí de Palafrugell i vam baixar per l'altra cara de la muntanya, pel camí de Llafranc. Un cop vam arribar a la platja, vam enfilar el mític camí de ronda de Llafranc a Calella de Palafrugell, poble conegut per la seva cantada d'havaneres que és retransmesa cada any per TV3. En una de les platges de Calella, la de Port Pelegrí, ens vam banyar al mar. Després vam pujar un altre cop cap a la casa i ens vam anar a banyar a la piscina. A la tarda, després d'encendre la llar de foc, vam estudiar unes hores i, després de l'estudi, vam fer una meditació i vam anar a buscar llet en una granja. Quan vam tornar a la casa vam bullir la llet i ens la vam prendre per esmorzar el dia següent.

El diumenge al matí, després de tancar la casa i recollir-ho tot, vam tornar cap a Badalona.

Link a la ruta Wikiloc de l'excursió: http://es.wikiloc.com/wikiloc/imgServer.do?id=2929552

Castanyada-Botifarrada a Can Comalada

El passat 1 de novembre a Can Comalada vam fer la típica botifarrada-castanyada per celebrar la festa de Tots Sants. Aquest any, com la darrera edició, també van venir algunes famílies del club El Far, de Mataró. Cap a la una del migdia van començar a venir les primeres famílies i, una hora mes tard, vam començar a menjar tots plegats. En total, n’érem uns quaranta dinant. 

De primer plat vam menjar pasta i després vam menjar les botifarres que s’havien preparat just a davant nostre, a les graelles que hi ha a la casa. Les botifarres van anar acompanyades de patates al forn i amanida. De postres vam menjar fruita i, després, per als pares, hi va haver cafè, moniatos, panellets i, per als que podien, una copeta de licor. Va ser, sens dubte, un dinar molt complet.

El dinar, excepte les botifarres, el van preparar els nois que estaven fent una convivència a Can Comalada; que hi van posar molt d’esforç i alegria preparant-lo i s’ho van passar molt bé. Els panellets més bons, com cada any, van ser els de la Maria Antònia, la mare del Lluís Revilla.

La FIRA 2013

El passat dia 19 d’octubre, a Obenc vam organitzar la mítica fira d’Obenc, la FIRA. La Fira és una activitat familiar a la qual es fan activitats, com si fos una gimcana, per tot el club. Hi podíem trobar des d’un Túnel del Terror fins a una activitat de pesca o una activitat de bitlles catalanes! El que havien de fer els nens era anar per les catorze activitats que estaven distribuïdes per tot el club i anar guanyant punts, que els anomenem Mecus, i canviar-los per caramels al bar. Els nens podien guanyar entre 1 i 3 Mecus cada vegada que feien una activitat, depenent de lo bé que ho haguessin fet, i podien fer fins a 3 vegades la mateixa activitat. Finalment, el jurat contava el nombre de Mecus que havien guanyat els nens i repartien premis per als que ho havien fet millor. També, com cada any, s’ha fet un petit concurs de pintura, en que els nens de menys de 8 anys podien fer un dibuix lliure i, els que ho havien fet millor, també guanyaven premis. Tot i que aquest any hi havia menys nens i nenes que l’any passat (aquest any hi ha hagut uns 25), ens ho vam passar molt bé i també agrair molt al club el Far, que van portar molts nens i molts monitors. Aquest any també hi ha hagut un grup de voluntaris de Torreciutat que han vingut a fer publicitat del Santuari.

Una de les coses que ens va sorprendre de la Fira aquest any és que el Túnel del Terror feia tanta por que ningú hi entrava!

BTT Badalona-Montcada

El passat dia 29 de setembre, una vintena de persones (nens i pares del club) vam anar en bici cap al sud, cap al Besòs. Per gestionar tanta gent vam fer dos grups: els grans i els petits. Els petits van sortir una mica abans que els grans. Ambdós grups vam enfilar per la llera del Besòs fins a Montcada, tot i que els petits van fer més parades per descansar que els grans. Els petits es van quedar prop de Montcada, on van esmorzar i es van estirar a la verda gespa que envolta el riu. Alguns dels petits van seguir fins més enllà. En canvi els grams van seguir cap a Cerdanyola i des d’allí vam pujar cap a Can Catà i cap al coll de la Ventosa, per on vam baixar cap a Barcelona i, posteriorment, cap al riu Besòs i Badalona, on vam trobar el grup dels petits. També cal destacar que en Jordi Gimeno, que actualment no ve pel club, va anar amb un amic i amb nosaltres fins a Montcada, des d’on es va dirigir cap al circuit de  Catalunya, a Montmeló. Vam tornar a Obenc cap al migdia, abans de dinar.

Miniconvi a Les Olives

El passat divendres 12 de juliol en Joan de Clascà, en Jordi Vilanova, en Ferran, en Ricard, en Carles, en Javi Jover, en Xavi Giralt, en Xavi Rimblas i en Joaquín Silva vam pujar a Les Olives, on en Jordi té una casa. Aquest poble es troba a la comarca del  Baix Empordà. Com anava dient, vam sortir de Obenc la tarda del divendres amb la furgo i, després de trobar-nos un munt de caravanes a l’autopista, vam arribar a la casa. Abans, però, vam anar a veure el riu Ter, que passa a prop de la població. Quan vam arribar a la casa, en Jordi ens va portar a una granja on hi havia un munt de cavalls de tot tipus. Un cop vam tornar de la granja, ens vam instal·lar i vam sopar. Després de sopar, mentre s'anava fent fosc a Les Olives, vam anar a la platja de Riells, situada a L’Escala i vam fer un bany nocturn sota la lluna. Vam tornar a la casa cap al tard i vam anar a dormir. Alguns van anar a “intentar” dormir. Ens vam llevar a les 9 del matí del dissabte. Després d’esmorzar, vam anar al riu i ens hi vam banyar. Vam triar el mateix lloc que vam utilitzar per anar a veure’l la tarda abans. Hi vam estar tot el matí. Cal destacar que, durant la banyada, en Javi, en Joan i en Xavi Rimblas se’ls hi va ocórrer de baixar amb els flotadors riu avall. Durant la seva aventura ens vam anar afegint en Carles, en Ricard i en Ferran, deixant en Joaquín, en Xavi Giralt i en Jordi a la riba del riu, on teníem les tovalloles. Finalment, després de baixar mig quilòmetre avall i després d’haver passat un “moment turbina” i un “moment comporta”, vam trobar una sortida que accedia a la carretera que havíem utilitzat per arribar al riu. Quan ens vam retrobar tots, vam agafar la furgo i vam anar a l’escola Bell-lloc, de Girona, on ens vam banyar a la piscina. Allà vam trobar tot de nois que venien de la convivència de La Molina a passar un dia de piscina a Girona. Vam compartir la piscina. Després, vam fer un partit de futbol al poliesportiu de l’escola i, tot seguit, vam anar amb la furgo al centre de Girona per assistir a missa a l’església de Sant Feliu de Galligants. Un cop vam sortir de missa, vam anar a la gelateria “La Gioconda”, que es troba a la Plaça Catalunya de Girona, on vam gaudir tots d’un fantàstic gelat per a cada un. Després vam baixar un altre cop cap a Badalona.

Camino de Santiago 2013: de Roncesvalles a Logroño

El passat 24 de juliol en Xavi Giralt, en Xavi Rimblas, en Joan de Clascà, en Benjamí, en Carles i en Santi vam marxar de Badalona per començar el mític Camí de Santiago (o de Sant Jaume) en bici. El dimecres ens vam limitar a anar fins a Pamplona, concretament al Club Irati, on dormiríem. Vam anar fent parades durant el trajecte perquè no se'ns fes llarg i, finalment, vam arribar-hi al vespre. El dia següent vam començar la primera etapa: de Roncesvalles fins a Pamplona. Eren, com les altres dues etapes que faríem, de 50 km aproximadament. Vam pujar amb la furgoneta fins a Roncesvalles amb les bicis carregades i des d'allí vam "baixar" fins a Pamplona. En Benjamí, però, va baixar amb la furgoneta, ja que s'encarregava de fer de cotxe escombra. Vam dinar a Zubiri i, després d'haver près el cafè, vam seguir fins a Pamplona, on vam fer una petita ruta turística abans de tornar a Irati per dutxar-nos i dormir.

Aquella primera ruta era sobretot baixada, tot i que hi havia molts trams d'ascens. El divendres, un cop les maletes van ser carregades a la furgoneta, vam començar la ruta a les portes d'Irati i ens vam dirigir cap al sud, cap a Estella. Un cop vam haver sortit de Pamplona, ens vam trobar amb el Monte del Perdón, un coll molt alt amb rampes molt pronunciades (i amb moltes pedres). Vam dinar a Puente la Reina, a meitat de camí, un cop vam haver baixat d'aquell coll. Després de dinar vam seguir fins a la localitat d'Estella, on hi vam arribar cap a les 9 del vespre. Aquella nit la vam passar en un alberg del poble que es deia Anfas. La tercera etapa la vam començar, a diferència de les altres, a les 9 del matí. Aquell matí no feia sol i, com que la majoria de la ruta era plana, vam poder arribar a Logroño al migdia i poder dinar allí. Després de dinar ens vam encaminar cap al Club Glera, on passaríem la nit. Un cop ens vam haver instal·lat vam anar a fer una visita guiada per Logroño i vam sopar de tapes. L'endemà al matí vam deixar Logroño enrere i vam tornar a casa amb la furgoneta.

BTT Girona-Sant Feliu

El passat diumenge dia 19 de maig en Carles, en Xavi Giralt, en Joan i en Xavi Rimblas vam pujar a Girona per fer la mítica via verda de Girona a Santa Feliu de Guíxols. El planning, però, era començar el dissabte de d'Olot i baixar a Girona, on faríem nit i el diumenge seguir fins al mar de Sant Feliu de Guíxols i, a causa de problemes per passar la nit, vam escurçar l'excursió a només un dia.
Vam parar a Mataró per recollir al club El Far l'Abraham, en Matias i l'Edu i, un cop recollits, vam prosseguir cap a la capital gironina, on començaríem la ruta. Cal destacar que a El Far estaven fent una competició d'escacs. Vam arribar a Girona cap a les 12:30h i vam començar a pedalar mitja hora més tard. En Xavi Rimblas ens feia de cotxe escombra.
La primera població que vam creuar va ser Quart. Hi havia una fira enmig del carrer per on havíem de passar, per vam poder passar per la vorera. Pocs quilòmetres després vam arribar a Llambilles, una petita població on hi havia una font amb la qual ens vam refrescar una mica i vam continuar el trajecte. A partir de Llambilles ens vam dividir en dos grups: en Joan, en Carles i l'Abraham anaven a davant i en Xavi Giralt, l'Edu i en Matias anaven a darrere. Ens vam poder retrobar a l'hora de dinar, a Llagostera, després de creuar la població de Cassà de la Selva i equivocar-nos de camí. A l'hora de dinar també ens vam trobar en Xavi Rimblas, que venia amb la furgo des de Girona. Quan ja vam haver dinat, vam continuar pedalant fins a Sant Feliu de Guíxols, sempre fent una parada a cada estació de l'antic trenet -que encara es mantenen en peu, cosa que és molt d'agrair- per beure aigua i reposar cinc minuts. L'únic lloc on no vam fer aquest "ritual"   va ser a Castell d'Aro, ja que havíem descansat a Santa Cristina d'Aro, l'estació anterior a aquesta, que es trobava molt a prop de Castell d'Aro. Cal destacar que, a l'última part del recorregut vam ensopegar un vent molt molest que ens va dificultar una mica pedalar, però això no va ser cap obstacle per arribar a mitja tarda del diumenge a l'estació final: Sant Feliu de Guíxols. Allà va ser on vam acabar i on ens va venir a buscar en Xavi Rimblas i, un cop carregades les bicis, vam tornar cap a Badalona i Mataró. En Carles, però, es va quedar a Sant Feliu perquè el van venir a buscar els seus pares.

Montserrat a peu 2013 des de Terrassa

Aquest any, per celebrar el primer dia del mes de maig, mes de la Mare de Déu, hem fet un planning pioner al club: Montserrat a peu des de Terrassa i caminar durant tota la nit. Així doncs, l'Aleix, en Carles, en Joan de Clascà, en Gustavo, en Santi Sotero, en Pep i en Xavi Giralt vam empendre el camí Romeu de Montserrat des de Terrassa cap als volts de dos quarts de dotze de la nit del dimarts 30 d'abril, després de veure al club la derrota del Reial Madrid envers el Boussia Dormund, deixant-lo així fora de la Champions. Com anava dient, vam sortir de Terrassa i, després de travessar unes quantes rieres bastant cabaloses, que van fer que més d'un suqués el peu a les seves aigües fresquetes, vam arribar a la masia de Collcardús, a sobre de la C-58, on vam parar una estona i fer la primera part del rosari. Un cop descansats i amb l'energia insomnífera del cafè de l'Aleix, vam continuar cap a Vacarisses. Vam travessar aquest poble a través de les seves múltiples urbanitzacions i cap a les cinc del matí, vam començar l'últim descens fins a la vall del riu Llobregat a través d'un riuet que s'havia format a causa de les últimes plujes que havien caigut a la zona. Mitja hora després de començar el descens i amb sis hores de camí a l'esquena, vam arribar a Monistrol de Montserrat, on vam parar per fer un altre tros de rosari i descansar una mica abans de fer l'última i definitiva pujada fins al punt final dela ruta. Vam començar a pujar la muntanya cap a les sis del matí, quan les primeres llums, encara molt tènues i amb un clar domini de la foscor de nit anunciaven el nou dia. Vam ascendir pel camí dels Tres Quarts, uns corrent i altres caminant i,  una hora després d'haver començat l'ascens, van arribar als peus del Santuari els que anaven corrent i, mitja hora després, els que pujaven caminant. Quan vam arribar, el cel ja era clar. Cap a les nou del matí vam tenir missa al cambril de la Mare de Déu juntament amb els clubs Balandrau i Condal, que també havien pujat a peu des de Terrassa i ens els havíem trobat al llarg de tota la nit a diferents punts de la ruta. Quan vam haver acabat la missa, vam tornar amb la furgoneta cap a Badalona a dormir. La furgoneta

ens l'havia pujat en Lluís, el germà d'en Pep. Va ser una expriència molt bona.

També cal dir que els més petits del club van pujar a peu des de Monistrol fins al Monestir durant el matí de l'1 de maig. 

Enjuve 2013

Aquest any, com des de fa uns quants anys, el club Obenc ha anat al torneig Enjuve, que se celebra cada Setmana Santa a Torreciutat. Enguany, hi hem anat una desena de nois. Ens hem allotjat a l'Hotel Sancho Ramírez, un hotel molt còmode amb decoració dels anys 70 que es troba als afores de Barbastro. Vam marxar el dilluns, 25 de març a la tarda i, després de poc més de dues hores, ens vam plantar a l'Hotel, on vam marxar cap a el Poblado a sopar i a trobar-nos a tots els altres participants.

Cada matí, anàvem a esmorzar a el Poblado i, acte seguit, assistíem a una meditació que es feia al Santuari. Després de la meditació, anàvem als partits de futbol 11. Obenc jugava a la Puebla de Castro, una petita vila uns escassos quilòmetres des de El Poblado. A la Puebla de Castro, vam jugar contra Cyara, un club de Madrid, el primer dia i el segon dia vam jugar contra Dardo, de València, primerament i, posteriorment, contra Palo-Valde. Quan vam acabar l'etapa classificatòria a La Puebla de Castro, vam anar a jugar al magnífic camp de Barbastro, ja que havíem quedat segons a la fase classificatòria del nostre grup. Allà, al camp de Barbastro, vam jugar contra Condrau (un equip mix, format pels equips de Balandrau i Condal, de l'Hospitalet de Llobregat) i ens van eliminar, encara que nosaltres ho vam fer molt bé, però no tant com ells.

Quan acabàvem els partits, anàvem un altre cop al Poblado, on dinàvem i, després, anàvem a passar cada tarda amb els clubs que veníem des de Barcelona a la EFA del Poblado. Els clubs que veníem des de Barcelona eren Condal, Balandrau, Brafa i Braval i nosaltres. Cap a les cinc de la tarda, marxàvem de la EFA per anar dimarts i dimecres, a missa; el dijous i el divendres a oficis, que els fèiem al Santuari. Un cop acabades aquestes activitats, anàvem a sopar i, després, a l'hotel, fèiem cada nit abans d'anar a dormir, una partida de jocs de taula.

El dissabte, però, va ser un dia diferent als altres, ja que estàvem eliminats del torneig i, després de la meditació, vam anar a jugar a pàdel. Aquell dissabte de març a la tarda, vam anar a Barbastro a fer una mica de turisme -i, de passada, una mica d'oració- i, posteriorment, vam anar a la gran final de futbol i a la posterior entrega de trofeus, que es van celebrar al camp de Barbastro. La jornada va continuar després de sopar, quan vam anar al Santuari a assistir a la vetlla pasqual, que va ser impressionant. La jornada va concluir amb un show que vam fer al Poblado que va concluir a altes hores de la matinada, encara que va haver-hi molta gent del club que ja va anar baixant cap a l'hotel, ja que estaven molt cansats.

Vam tornar a Badalona el diumenge 31 de maig cap a la tarda, després d'haver fet l'últim dinar a el Poblado, i amb un preciós record a l'esquena, juntamnet amb les grooses i pesades maletes.

Calçotada 2013

El diumenge passat dia 17 de març, estava tot a punt per fer la tradicional calçotada familiar. De bon matí, l'equip de cuiners i fogoners encapçalats per Xavier Revilla ja estaven preparant un fornal tan potent que es controlava el foc a una distància de tres metres amb una vara molt llarga sota un cel  hivernal que amanaçava a pluja. De mica en mica i al llarg del matí va anar apareixent la gent per assitir a missa o per acabar de preparar-ho tot. Tothom mirava el cel, doncs no sabíem si havíem de menjar calçots a dins de Can Comalada o a fora... Finalment, i en veure que no plouria, ens vam arriscar a dinar a fora i ens vam entaular un cop acabada la missa. Primer van dinar els nens i després, la resta de la teca ens la vam menjar els adults. Tot estava deliciós. Les mares també ens van sorprendre amb postres exquisits. També vam celebrar l'aniversari d'en Lluís. Vam acabar la festa a mitja tarda.

Esquiada 2013

Els passat divendres 25 de gener en Guillem Juan, en Ricard, en Jordi, en Marc, l'Adrià, l'Eric en Luis Baena, en Joan Garcia, en Joan Molina, en Benjamí, en Lluis Revilla i el Mossèn vam anar a passar tres dies a la neu, concretament a La Molina. L'alberg -que es diu Vall de Tossa i és molt confortable- va ésser l'alberg elegit per dormir-hi.

Vam sortir del club a les 18:30h i a les 21h. ja érem a l'alberg. Durant el viatge d'anada cal dir que la furgo va haver de tornar a buscar en Luis Baena perquè ens l'havíem deixat...

El dissabte al matí vam anar a missa just després de llevar-nos i vam veure que la nit anterior havia nevat! Després vam fer una cosa realment curiosa: els esquiadors i els de snow vam anar a les pistes de Puigmal (França) i els de trineu ens vam quedar a La Molina. Vam fer aquest plan perquè les pistes franceses eren molt més barates (valien la meitat que les catalanes) i, per una altra banda, era molt més pràctic quedar-se els de trineus a La Molina perquè els trineus no han de pagar forfait, encara que els de trineu i els esquiadors no ens veiéssim durant tot el dia. Va fer un dia esplèndid i tot va anar molt bé.    A més, no hi havia molta gent. Els de trineus van plegar al migdia i van anar a l'alberg a dinar i a jugar al Risk i els esquiadors vam estar esquiant tot el dia, només parant per tornar a agafar els remuntadors i dinar. Quan el dia va començar a enfosquir-se, els esquiadors vam tornar. Quan vam arribar, vam berenar i vam fer una estona de plàtica amb el mossèn els petits i una meditació els grans. Mentrestant, quan tenien una estona lliure jugàvem al joc del lobo, que va causar furor durant la convi. A més també jugàvem a l'uno. Més tard vam anar a sopar i després de sopar vam tornar a fer unes quantes partidetes del lobo.

El diumenge al matí ens vam llevar una mica més tard i vam anar a fer una excursió curta fins al campament de La Molina on vam fer una guerra de boles de neu. Podríem dir (per no entrar en problemes) que la guerra va quedar en empat. Després vam anar a missa, vam dinar i vam tornar cap a Badalona a mitja tarda.

Skating Nadal 2012

El dia 27 a les 9:45 del matí en Joan Molina, en Luis, en Nacho Pociello, l'Eric, en Ton, en Joan Garcia i en Marc vam anar amb tren a L'Skating de Barcelona. Aquest any també hi podien anar el de preclub. Vam portar esmorzar per recarregar piles a mig matí, ja que patinar tot el matí va ser molt cansat! No hi van haver gaires caigudes. Vam tornar amb metro i a les 14:30h ens vam presentar al club. També cal dir que en Luis va anar no es trovava bém, tot i així hi va anar, i va tornar "pitjor que abans d'anar-hi". Ens ho vam passar molt bé.

BTT Obenc-Premià

El dia 30 de desembre de 2012 en Jordi, en Nacho Pociello i el seu pare, en Joan Garcia, en Carles, en Marc, l'Eric, en Xavi Giralt i en Joan Molina vam fer la típica excursió que es fa amb bicicleta pel passeig marítim fins a Premià passant per les poblacions de Montgat i el Masnou. Vam quedar a les 10 del matí. Quan hi vam ésser tots, ens vam dirigir, com a la majoria de bicicletades, cap al passeig Marítim direcció Montgat. Vam fer unes quantes aturades durant el trajecte. També cal dir que vam fer una petita "caminada" per la zona de Montgat perquè està prohibit anar en bici. Vam arribar a Premià de manera esglaonada. Allà vam esmorzar una mica de tot. A més, els nens van descobrir una entrada de clavegueram on hi van entrar, però tot era molt fosc i van tornar a sortir ràpidament. Vam resar l'Àngelus i vam tornar cap a casa. A l'altura de la Riera Canyadó, en Carles en Nacho i el seu pare ja ens van deixar perquè vivien per allí. Els altres vam continuar fins al Club, on vam donar per acabada l'excursió.

A continuació us adjunto un enllaç per poder visualitzar la ruta.
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3786998