BTT Girona-Sant Feliu

El passat diumenge dia 19 de maig en Carles, en Xavi Giralt, en Joan i en Xavi Rimblas vam pujar a Girona per fer la mítica via verda de Girona a Santa Feliu de Guíxols. El planning, però, era començar el dissabte de d'Olot i baixar a Girona, on faríem nit i el diumenge seguir fins al mar de Sant Feliu de Guíxols i, a causa de problemes per passar la nit, vam escurçar l'excursió a només un dia.
Vam parar a Mataró per recollir al club El Far l'Abraham, en Matias i l'Edu i, un cop recollits, vam prosseguir cap a la capital gironina, on començaríem la ruta. Cal destacar que a El Far estaven fent una competició d'escacs. Vam arribar a Girona cap a les 12:30h i vam començar a pedalar mitja hora més tard. En Xavi Rimblas ens feia de cotxe escombra.
La primera població que vam creuar va ser Quart. Hi havia una fira enmig del carrer per on havíem de passar, per vam poder passar per la vorera. Pocs quilòmetres després vam arribar a Llambilles, una petita població on hi havia una font amb la qual ens vam refrescar una mica i vam continuar el trajecte. A partir de Llambilles ens vam dividir en dos grups: en Joan, en Carles i l'Abraham anaven a davant i en Xavi Giralt, l'Edu i en Matias anaven a darrere. Ens vam poder retrobar a l'hora de dinar, a Llagostera, després de creuar la població de Cassà de la Selva i equivocar-nos de camí. A l'hora de dinar també ens vam trobar en Xavi Rimblas, que venia amb la furgo des de Girona. Quan ja vam haver dinat, vam continuar pedalant fins a Sant Feliu de Guíxols, sempre fent una parada a cada estació de l'antic trenet -que encara es mantenen en peu, cosa que és molt d'agrair- per beure aigua i reposar cinc minuts. L'únic lloc on no vam fer aquest "ritual"   va ser a Castell d'Aro, ja que havíem descansat a Santa Cristina d'Aro, l'estació anterior a aquesta, que es trobava molt a prop de Castell d'Aro. Cal destacar que, a l'última part del recorregut vam ensopegar un vent molt molest que ens va dificultar una mica pedalar, però això no va ser cap obstacle per arribar a mitja tarda del diumenge a l'estació final: Sant Feliu de Guíxols. Allà va ser on vam acabar i on ens va venir a buscar en Xavi Rimblas i, un cop carregades les bicis, vam tornar cap a Badalona i Mataró. En Carles, però, es va quedar a Sant Feliu perquè el van venir a buscar els seus pares.

Montserrat a peu 2013 des de Terrassa

Aquest any, per celebrar el primer dia del mes de maig, mes de la Mare de Déu, hem fet un planning pioner al club: Montserrat a peu des de Terrassa i caminar durant tota la nit. Així doncs, l'Aleix, en Carles, en Joan de Clascà, en Gustavo, en Santi Sotero, en Pep i en Xavi Giralt vam empendre el camí Romeu de Montserrat des de Terrassa cap als volts de dos quarts de dotze de la nit del dimarts 30 d'abril, després de veure al club la derrota del Reial Madrid envers el Boussia Dormund, deixant-lo així fora de la Champions. Com anava dient, vam sortir de Terrassa i, després de travessar unes quantes rieres bastant cabaloses, que van fer que més d'un suqués el peu a les seves aigües fresquetes, vam arribar a la masia de Collcardús, a sobre de la C-58, on vam parar una estona i fer la primera part del rosari. Un cop descansats i amb l'energia insomnífera del cafè de l'Aleix, vam continuar cap a Vacarisses. Vam travessar aquest poble a través de les seves múltiples urbanitzacions i cap a les cinc del matí, vam començar l'últim descens fins a la vall del riu Llobregat a través d'un riuet que s'havia format a causa de les últimes plujes que havien caigut a la zona. Mitja hora després de començar el descens i amb sis hores de camí a l'esquena, vam arribar a Monistrol de Montserrat, on vam parar per fer un altre tros de rosari i descansar una mica abans de fer l'última i definitiva pujada fins al punt final dela ruta. Vam començar a pujar la muntanya cap a les sis del matí, quan les primeres llums, encara molt tènues i amb un clar domini de la foscor de nit anunciaven el nou dia. Vam ascendir pel camí dels Tres Quarts, uns corrent i altres caminant i,  una hora després d'haver començat l'ascens, van arribar als peus del Santuari els que anaven corrent i, mitja hora després, els que pujaven caminant. Quan vam arribar, el cel ja era clar. Cap a les nou del matí vam tenir missa al cambril de la Mare de Déu juntament amb els clubs Balandrau i Condal, que també havien pujat a peu des de Terrassa i ens els havíem trobat al llarg de tota la nit a diferents punts de la ruta. Quan vam haver acabat la missa, vam tornar amb la furgoneta cap a Badalona a dormir. La furgoneta

ens l'havia pujat en Lluís, el germà d'en Pep. Va ser una expriència molt bona.

També cal dir que els més petits del club van pujar a peu des de Monistrol fins al Monestir durant el matí de l'1 de maig.