divendres, 3 de maig de 2013

Montserrat a peu 2013 des de Terrassa

Aquest any, per celebrar el primer dia del mes de maig, mes de la Mare de Déu, hem fet un planning pioner al club: Montserrat a peu des de Terrassa i caminar durant tota la nit. Així doncs, l'Aleix, en Carles, en Joan de Clascà, en Gustavo, en Santi Sotero, en Pep i en Xavi Giralt vam empendre el camí Romeu de Montserrat des de Terrassa cap als volts de dos quarts de dotze de la nit del dimarts 30 d'abril, després de veure al club la derrota del Reial Madrid envers el Boussia Dormund, deixant-lo així fora de la Champions. Com anava dient, vam sortir de Terrassa i, després de travessar unes quantes rieres bastant cabaloses, que van fer que més d'un suqués el peu a les seves aigües fresquetes, vam arribar a la masia de Collcardús, a sobre de la C-58, on vam parar una estona i fer la primera part del rosari. Un cop descansats i amb l'energia insomnífera del cafè de l'Aleix, vam continuar cap a Vacarisses. Vam travessar aquest poble a través de les seves múltiples urbanitzacions i cap a les cinc del matí, vam començar l'últim descens fins a la vall del riu Llobregat a través d'un riuet que s'havia format a causa de les últimes plujes que havien caigut a la zona. Mitja hora després de començar el descens i amb sis hores de camí a l'esquena, vam arribar a Monistrol de Montserrat, on vam parar per fer un altre tros de rosari i descansar una mica abans de fer l'última i definitiva pujada fins al punt final dela ruta. Vam començar a pujar la muntanya cap a les sis del matí, quan les primeres llums, encara molt tènues i amb un clar domini de la foscor de nit anunciaven el nou dia. Vam ascendir pel camí dels Tres Quarts, uns corrent i altres caminant i,  una hora després d'haver començat l'ascens, van arribar als peus del Santuari els que anaven corrent i, mitja hora després, els que pujaven caminant. Quan vam arribar, el cel ja era clar. Cap a les nou del matí vam tenir missa al cambril de la Mare de Déu juntament amb els clubs Balandrau i Condal, que també havien pujat a peu des de Terrassa i ens els havíem trobat al llarg de tota la nit a diferents punts de la ruta. Quan vam haver acabat la missa, vam tornar amb la furgoneta cap a Badalona a dormir. La furgoneta


ens l'havia pujat en Lluís, el germà d'en Pep. Va ser una expriència molt bona.

També cal dir que els més petits del club van pujar a peu des de Monistrol fins al Monestir durant el matí de l'1 de maig. 

2 comentaris:

  1. Un pla fabulós. Per tornar-hi... l'any que ve! Cal assegurar una bona llanterna amb piles de recanvi i un bon caçat.l

    ResponElimina
  2. Efectivament, els més petits del club vam fer el nostre romiatge i vam tenir un dia esplèndid. A Montserrat no s'hi cabia i la cua per saludar la Mare de Déu va ser d'una hora!

    ResponElimina